Home

La Comunitat el juliol de 1936 era poc numerosa. Estava formada per set claretians Alguns van obtenir la palma del martiri. Són Frederic Vila Bartrolí, Jaume Mir Vime i Antoni VIlamassana Carulla. Els tres amb els quatre de la Selva del Camp, Antoni Capdevila Balsells, Sebastià Balsells Tonijuan, Pau Castellà Barberà i Andreu Feliu Bartomeu formen el grup de Set Claretians de Tarragona inclosos en el Procés de l’Arquebisbat.

____________________________

____________________________

Pau Castellà Barberà va néixer a la Selva del Camp, província de Tarragona, comarca del Baix Camp el dia 3 de maig de 1862. Els seus pares es deien Pau i Francisca. Va ser batejat dos dies després, el cinc de maig de 1862.
Pau que havia heretat dels seus pares un gran tresor de qualitats humanes i virtuts cristianes, n’havia rebut també una veu dolça i privilegiada. I amb la veu un gran interès per la música.
Pau tenia ja 23 anys quan va aconseguir del seu pare la conformitat per ingressar com a Germà Coadjutor, a la Congregació de Missioners Fills del Cor de Maria, Claretians. Els Missioners Claretians havien fundat a la Selva del Camp l’any 1868- Al setembre d’aquest mateix any hi va morir el protomàrtir claretià Francesc Crusats. De la Selva del Camp han sortit grans missioners. I tots molt intel•ligents i treballadors. Un d’ells, el Germà Pau va fer el Noviciat a Barbastre on va professar el dia 2 d’octubre de 1986. Va seguir formant part d’aquesta Comunitat servint-la especialment en l’ofici de sabaté. Fou incardinat després uns anys a la de Lleida, fins que els Superiors li van oferir un nou destí molt més difícil: les missions de Fernando Poo. Era l’any 1892. El Germà Pau tenia 40 anys. Acceptar aquells temps anar a Fernando Poo era exposar greument la pròpia vida. En deu anys hi van morir trenta missioners claretians, la majoria joves.

Va arribar a Fernando Poo el gener de 1893. Va servir la missió en llocs i oficis molt sacrificats: L’any 1895 era l’encarregat de tots els afers comunitaris dels Missioners de la illa de Corisco. El 1897 li confien la direcció dels bracers nadius que treballaven la finca. El 1900 és destinat a Santa Isabel. Després a Sant Carles i finalment a Maria Cristina, on va demostrar les seves extraordinàries qualitats de tracte amb persones no acostumades a obeir. Certament la naturalesa havia dotat el G. Pau Castellà de moltes qualitats. Era hàbil per a tot. Qualsevol ofici domèstic li era fàcil. En totes les Comunitats era molt ben rebut. Però fer-se estimar també tant com ell dels bracers de les finques encomanades, no ho havien vist mai. Tenia un tracte amable i exigent a la vegada amb tota classe de persones per diferent que fos el seu caràcter. El G. Pau era un model de tàctica. Sabia prevenir les dificultats d’una direcció per difícil que fos. Així s’ho podia prendre amb certa calma. Tenia una empatia fàcil per conèixer els seus encomanats. Estudiava les possibilitats de cada un i d’aquesta manera no s’equivocava en repartir les responsabilitats. Es feia estimar, cosa difícil quan es tracta d’imposar exigències, com les que demanava el règim d’aquelles finques.
El G. Pau, després de gastar la seva salut per amor a aquelles missions tan difícils, es va veure obligat a regressar a la península per unes febres molt insistents. Era l’any 1908. No va poder recuperar mai les forces necessàries per reintegrar-se a les Missions. Com sempre la seva amabilitat i generositat el feia molt útil a les Comunitats per a tots els serveis possibles . A Barbastro l’any 1909 era molt estimat de tots els Postulants per la seva sol•licitud amb els malalts, la seva pietat fervorosa i la seva gran bondat amagada sota aquella blanca i llarga barba. A la Selva del Camp on residia l’any 1921 els aires natal no el va poder reanimar. I a la Selva el va atrapar la persecució religiosa de 1936 que va posar fi a aquella vida tan exemplar.
Efectivament el dia 20 de juliol de 1936 tota la Comunitat claretiana de la Selva del Camp, a la què pertanyia el G. Pau, es va haver de dispersar. La Comunitat era força nombrosa: 23 individus. D’ells nou foren màrtirs en llocs diferents. El G. Pau, de 74 anys, va ser acollit a casa d’uns nebots que l’estimaven molt. Però ell per no comprometre’ls va aconseguir que el portessin al camp. Hi va ser dos dies, el 25 i 26 de juliol. Estava tan extenuat que el tronaren a casa. El seu exemple era d’un home molt espiritual, devot del sant rosari i ple de bondat.
Passats uns mesos fou descobert, empresonat i condemnat a mort pel fet de ser religiós. I amb ell el Germà Andreu Feliu Bartomeu. Els dos eren fills de la Selva el Camp, el dos havien anat a les Missions de Fernando Poo i els dos havien tornat per malalts, després del servei fet en aquelles terres. Ara, arribats a la península, els dos van donar junts la vida per Jesucrist. Era el dia 26 d’octubre de 1936. Pau tenia 74 anys. Andreu, 66. Van ser assassinats a la Riera de la Quadra, terme municipal de Reus. Les seves despulles, reconegudes per veïns i familiars, van ser traslladades al cementiri de Reus i sepultades en una fossa comuna.

____________________________________

Juliol
24 juliol 1936: Antoni Capdevila Balsells

29 juliol 1936: Jaume Mir Vime

Agost

15 agost 1936: Sebastià Balsells Tonijuan
25 agost 1936: Antonio Vilamassana Carulla-JS

Octubre

26 octubre 1936: Pau Castellà Barberà

26 octubre 1936: Andreu Feliu Bartomeu

Novembre

11 novembre 1936: Frederic Vila Bartrolí-XC

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s